fbpx

 

L’alimentació dels cadells és una part molt important en la cura dels animals, tant a nivell fisiòlogic com de comportament, per al seu benestar present i futur.
S’ha de procurar donar condicions òptimes per al creixement i educació del cadell que en un futur no molt llunyà aportarà beneficis en la salut i en la relació social, tant si ha nascut a casa com si és adoptat o comprat.

UN PROCÉS CORRECTE

La millor alimentació que pot rebre un cadell és la llet materna, sobretot durant les primeres setmanes de vida.

PASSOS PREVIS

A l’arribar a casa cal proporcionar al nou inquilí una zona de descans, on la temperatura sigui adequada, on trobi aliment i beguda, i una més separada per a realitzar les seves eliminacions. A més, encara que inicialment potser no els utilitzi, cal proporcionar-li joguines, accessoris vistosos que estimulin la seva activitat, i fins i tot algun que faci soroll (no molt fort).
El propietari ha d’ afavorir el contacte proporcionant jocs o altres activitats, però sempre evitant respondre a les seves peticions, ja que hem de ser nosaltres els que l’iniciem. És important tenir en compte que tot el que aprengui a aquesta edat li servirà per quan sigui adult.
La relació dels cadells amb els nens acostuma a ser bona i s’ha d’ensenyar als dos a interactuar mitjançant el joc. El nen haurà d’aprendre a posar-li menjar i ha donar-li ordres, així començarà a resposabilitzar-se d’algunes de les seves necessitats.
Si a casa no hi ha nens, però estan per arribar, serà bo relacionar al cadell amb altres petits per aconseguir una bona socialització amb ells de cara al futur, ja que els problemes apareixen quan un nadó arriba a una casa on un gos adult, normalment massa mimat.

Pautes alimentàries correctes

Establir una jerarquia estable amb estructura i normes socials
Afavorir l’aparició de l’autocontrol de la força de la mossegada, conèixer el seu nivell de sacietat.
Establir rituals de comunicació per poder proporcionar-li senyals clars. Per exemple, deixar-li el menjar durant un cert temps i retirar-lo encara que no hagi acabat, però sempre provocant una distracció secundària per evitar el conflicte.
No donar-li gran varietat d’aliments per evitar preferències gustatives.
Si apareixen malalties que impliquin ajudar a recuperar la gana, és normal intentar que mengi menjar casolà o fins i tot de la mà. És molt important tornar el més aviat possible a l’alimentació i pautes normals.
El menjar es pot utilitzar com a reforç primari associat a una senyal verbal (reforç secundari). S’ha de saber que hi ha altres reforços primaris com carícies o jocs que poden arribar a ser molt gratificants.
És necessari evitar caure en l’error de donar-li menjar quan el demani.
3-4 setmanes

Entre les tres i quatre setmanes d’edat se l’hi pot donar alimentació suplementària varies vegades al dia. Aquesta alimentació pot consistir en pinso especial per a cadells barrejant amb aigua tèbia. És millor evitar la barreja amb llet de vaca perquè l’alt contingut en lactosa pot provocar diarrees al cadell.
S’ha d’estimular el més aviat possible la ingestió d’aliment per:

Ajudar a superar la deficiència en ferro de la llet.
Disminuir la dependència de la mare.
Disminuir la carga nutricional imposada per la lactancia.
I minimitzar l’estrés del deslletament complert.