fbpx

Temps d’espigues

Aquesta setmana la Dra. Montse Almazán ens alerta sobre les espigues i ens dóna una sèrie de pautes per detectar-les i extreure-les a temps.
Actualment i en aquest període de l’any sabem que ens trobem en l’època espigoles. Els gossos que viuen o transiten per zones rurals estan en risc d’agafar-les i sofrir les conseqüències. Cal tenir present que aquestes espigues poden provocar multitud de problemes en els gossos, en funció de la via d’entrada.

Les espigues es poden clavar en diferents parts del nostre gos, les més freqüents són:
• Orelles: l’espiga entra dins de l’orella del gos i li provoca molt dolor, normalment es produeix de cop. Sacsegen molt el cap i inclòs inclinen aquesta. Al contrari del que ens pensem, els gossos amb orelles caigudes tenen més risc que els entri una espiga. Per la forma que té l’espiga, aquesta anirà cada vegada més endins, podent arribar a perforar el timpà. Per això és necessari extreure-la com més aviat millor. En alguns casos farà falta una sedació de l’animal.

• Entre els dits: només que el gos camini per un lloc on hi hagi arestes seques, aquestes ja se li poden clavar, sobretot si és pelut de potes. El que veiem és una inflamació entre els dits, el gos es llepa, i pot arribar a supurar.

• Nas: qualsevol gos que estigui fent olor un rastre, té risc que li entri una espiga a un forat del nas. Per exemple: si el gos esternuda molt, es toca el nas amb les potes i pot sortir sang del nas. Fa falta una anestèsia per extreure aquestes arestes.

• Ulls: quan una espiga s’introdueix dins de l’ull, es col·loca en la part posterior de la parpella. Això resultar molt dolorós, el gos tancarà l’ull i anirà fregant. Si no s’extreu aviat pot provocar una úlcera corneal o fins i tot una perforació. Molts vegades fa mancada calmar-los per poder extreure l’espiga.

Observacions: La simptomatologia vària, òbviament en funció de la via d’entrada del cos estrany. Ens trobem gossos que se sacsegen compulsivament les orelles, que esternuden de forma generalment continuada i de vegades traient gotes de sang, que van coixos i es llepen enmig dels dits, que els surt un embalum en alguna part de la pell o bé els plora l’ull i ho tanquen o també poden presentar símptomes de disfasia si es troba dins de la boca.

Així doncs, amb l’objectiu de minimitzar els danys provocats per aquestes espigues és necessari evitar tant com es pugui passejar les nostres mascotes per zones de risc. Si presenten alguns dels símptomes anteriors és necessari acudir al veterinari per descartar la presència d’alguna espiga en el nostre gos i evitar possibles complicacions.

Per a més informació pot deixar el seu comentari i la Dra. Montse Almazán o ben un dels nostres veterinaris especialistes en dermatologia atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.