fbpx

La Dra. Carla Roch responsable del servei de dermatologia de l’HVC Roc Verd i Sarrià, ens explica què és una otitis en gats i gossos:

L’ otitis, i més en concret -ja que és la més habitual- la otitis externa, és una inflamació del conducte auditiu extern que es caracteritza per envermelliment, augment de la descàrrega o descamació de l’epiteli acompanyada de dolor i/o inflamació.

Hi ha moltes causes primàries, entre les que podríem destacar les al·lèrgies, els paràsits o la presència de cossos estranys (objectes tipus plantes, pèls, fils…).

També com a punt important, cal mencionar les causes secundàries, els bacteris o els llevats (fongs), que són confoses per primàries.

És important saber que també existeixen factors predisposants a tenir otitis freqüents (anatomia òtica, humitat, obstrucció…) i factors perpetuants d’aquestes (lesions cròniques que alteren l’epiteli del canal, alteracions de timpà, otitis mitja…).

L’ otitis mitja és la inflamació/infecció per darrere de la membrana timpànica, dins la cavitat craniana anomenada cavitat timpànica. Quan exsuda líquid a través de la membrana timpànica o timpà, causa infecció recurrent del canal extern. La principal causa és una otitis externa cronificada.

 

 

 

El diagnòstic d’una otitis i l’estudi del canal extern es realitza mitjançant vàries tècniques (soles o combinades).

La tècnica d’otoscòpia: Aquesta és útil per avaluar l’ integritat del canal i de la membrana timpànica i observar si hi ha lesions o exsudat. No sempre és possible realitzar la prova per inflamació, dolor, ulceració… A vegades cal fer un tractament via oral si no és possible l’avaluació del/s canal/s i/o cal sedar o anestesiar al pacient per una bona manipulació.

La citologia òtica: És la més útil en l’avaluació de l’ otitis externa, sobretot per avaluar la presència d’infeccions secundàries. La mostra cal prendre-la abans de realitzar una neteja òtica.

El cultiu i l’antibiograma: No és la primera tècnica d’elecció. S’empra quan hi ha una otitis externa difícil de tractar o greu sense millora, o quan es sospita d’una otitis mitja.

Diagnòstic per imatge (radiografia, TAC o ressonància magnètica): Són indicades en casos d’otitis mitja, en lesions de l’epiteli cròniques o irreversibles, i per a la detecció de neoplàsies o pòlips.

 

Anatomia òtica canina (Felina molt similar) otitis-perros-gatos

1. Pavelló auricular
2. Múscul temporal
3. Cavitat cerebral
4. Conducte auditiu extern: A-canal vertical/B-canal horitzontal
5. Cartílag anular
6. Glàndules salivars
7. Cavitat timpànica
8. Membrana timpànica o timpà
9. Oïda interna
10. Caixa del timpà
11. Trompa d’Eustaqui

 

 

 

 

Des de l’Hospital Veterinari de Catalunya recomanem venir a visitar a la seva mascota quan s’observi algun símptoma de prurit (picor) i/o molèstia òtiques, o per una excessiva secreció d’exsudat pel canal auditiu.

Per a més informació pot deixar el seu comentari i la Dra. Carla Roch o bé un dels nostres veterinaris especialistes en dermatologia atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.