fbpx
Tel. 93 803 12 68 hvc@hvc.cat

El concepte d’instint ha evolucionat considerablement. El desenvolupament del comportament és fruit d’una complexa interacció entre la predisposició genètica i l’experiència. Dir que un animal es comporta de manera instintiva pot ser erroni, ja que implicaria que el comportament no ha estat influenciat.
És molt difícil poder concloure que una forma de comportament està determinada principalment per la genètica o que no és modificable mitjançant l’experiència. Quan admetem que els animals poden guiar-se per alguna cosa diferent de l’instint, és quan només falta un pas per dir que són intel·ligents.

Aleshores, són els gossos realment intel·ligents? Quan un gos obre la porta recolzant-se sobre el pany, va a buscar la corretja per sortir o porta la seva pilota per jugar, es tracta d’intel·ligència? No es pretén negar les coses sorprenents que fan a vegades els gossos, però tots aquests assoliments depenen de l’aprenentatge. Si comparem dos cadells criats de manera diferent, amb un criat per una mare que s’ocupa d’ell i el sotmet a nombrosos estímuls sensorials, i un altre criat sense mare o per una mare deficient i que no l’hi transmet estimulació sensorial, comprovem que el primer és més “intel·ligent” que el segon. De fet, el primer s’adaptarà millor a situacions noves perquè el desenvolupament de les seves interconnexions neuronals va estar més estimulat durant el període sensible, que és quan el gos té gos entre les 4 i 16 setmanes de vida.

El gos que porta la seva pilota per jugar i la seva corretja per sortir és un gos que es considera com a dominant en la relació home-gos. És ell qui inicia els contactes, els jocs, etc. Per tant no es tracta d’intel·ligència, sinó de competència.

 

Per més informació pot deixar el seu comentari i un dels nostres veterinaris especialistes en etologia canina atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.