fbpx

És freqüent patir infecció d’orina?

La Dra. Anna Caballé de l’Hospital Veterinari de Catalunya ens parla sobre la infecció d’orina en gossos, causes, símptomes i tractamen:

Les vies urinàries comencen als ronyons, òrgans encarregats de filtrar i depurar la sang. L’excés de líquid i les substàncies tòxiques circulen des del ronyó, a través dels urèters fins a la bufeta de l’orina. A l’orinar la bufeta es contrau i l’orina és expulsada cap a l’exterior a través de la uretra. En els mascles, en el trajecte de la uretra hi trobem la pròstata, glàndula encarregada de la producció de semen.

En aquest article us parlarem de l’especie canina, ja que els felins tenen unes particularitats que ens farien extendre massa, i per tant ja ho tractarem a part més endavant.

Les infeccions de les vies urinàries són molt freqüents a l’especie canina, sobretot a les femelles, on el trajecte de la uretra és molt més curt i és fàcil que els bacteris penetrin des de l’exterior per via ascendent.

Parlarem de cistitis quan la infecció afecti bufeta, prostatitis si afecta a pròstata i pielonefritis si afecta als ronyons. Les 3 es poden presentar juntes o per separat.

El bacteri més comú és la Escherichia Coli, present a la zona anal dels gossos, i per tant, ja sigui per proximitat de l’anus amb els òrgans genitals o bé per llepat, els bacteris penetren cap a la uretra. Si l’animal no orina sovint per anar expulsant aquests bacteris, o també depenent de la immunitat de cada gos, els bacteris arriben fins a la bufeta provocant infecció. També es pot veure afectada la pròstata en el cas dels mascles. Si la infecció no es detecta i es tracta de manera adient, pot ascendir inclús fins els ronyons.

L’altre via de contraure infecció d’orina és via hematògena, és a dir, a través de la pròpia sang del gos, com a conseqüència d’una infecció en un punt allunyat del cos( ferida oberta, malaltia periodontal…)

També hi ha altres factors que predisposen a patir infeccions d’orina, com són càlculs a la bufeta( coneguts popularment com pedres), tumors …

Per tant cal estar atents a qualsevol símptoma compatible com pugui ser molèsties a l’orinar( l’animal sembla que fa força per expulsar la orina), llepat excessiu d’òrgans genitals, canvi de coloració de la orina, augment de la freqüència, i disminució de la quantitat( és a dir, l’animal te necessitat d’orinar molt sovint, però treu molt menys volum del que és habitual).

Si això passa es recomana fer un estudi de vies urinàries, que consisteix en primer lloc en un urianàlisi, amb el qual sabrem si tenim alteracions a l’orina com sang, canvis en el seu PH o densitat, cristalls. etc.

La majoria de vegades es recomana complementar aquest urianàlisi amb altres tècniques com són ecografia, radiografia i cultius urinaris, per tenir un diagnòstic més acurat i establir el tractament més adient.

Les ecografies ens permeten diagnosticar patologies que poden ser l’origen de la infecció, com càlculs a la bufeta, pòlips, tumors, etc.

El cultiu urinari ens permet identificar el bacteri en concret que és el causant de la infecció, així com els antibiòtics més adients per eliminar-lo.

Es probable que en alguns casos l’animal requereixi un canvi de dieta (si tenim cristalls a la orina per exemple).
També és important que l’animal es tregui sovint a passejar i no retingui l’orina moltes hores, i que tingui sempre a la seva disposició aigua neta.

Per a més informació sobre infecció d’orina pot deixar el seu comentari i la Dra. Anna Caballé o un dels nostres veterinaris especialistes atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.