fbpx

La Dra. Sonia Ramos Vidal de l’HVC Roc Verd ens explica que és la cristaluria i càlculs urinaris en els gossos i en els gats:

Anomenem cristaluria a la presencia de cristalls a l’orina, la cristaluria es pot detectar al laboratori mitjançant una exploració microscòpica rutinària.

En la gran majoria de casos el propietari no és capaç de detectar que el seu gos té cristaluria, ja que no té perquè presentar cap tipus de simptomatologia. Per aquest motiu, és recomanable realitzar com a mínim un anàlisis d’orina a l’any.
La seva presencia no és sinònim de que la nostra mascota pateixi una malaltia. El veterinari determinarà si existeix importància clínica en funció de la quantitat, del tipus de cristall, els antecedents mèdics de l’animal i de la persistència de la cristaluria en diferents anàlisis d’orina realitzats en sèrie.
La detecció precoç és important és a dir detectar-ho abans de temps, ja que la cristaluria representa un factor de risc a la formació de càlculs o uròlits.

La presencia de cristalls indica que la orina esta o ha estat sobresaturada de minerals. En conseqüència, no poden mantenir-se dissolts i es combinen per formar una estructura organitzada, que seria el cristall.

cristalúria cálculso urinarios
Quan la cristaluria és molt marcada la podem observar sense necessitat de microscopi. A les fotografies tenim un exemple de la gran quantitat de cristalls que tenia aquest gos. No obstant, hem de realitzar l’examen microscòpic de l’orina.

La composició dels minerals determina la forma del cristall. D’aquesta manera, mitjançant l’examen microscopic observarem la morfologia i podrem diferenciar de quin cristall es tracta.
Els cristalls que s’observen amb major freqüència de gossos i gats estan formats per estruvita, oxalat càlcic dihidrat, urat amònic, cistina i cristalls amorfs. L’imatge microscòpica correspon a cristalls d’estruvita.
La seva formació depèn de diferents factors: pH, temperatura de l’orina, saturació dels precursors, concentració de soluts, dieta i infeccions.

Les mostres d’orina s’han d’examinar en fresc i poc temps després de la seva recollida. Si no és possible s’han de refrigerar. Quan una mostra d’orina s’escalfa o es refreda durant molt de temps abans de l’examen microscòpic, la quantitat de cristalls a la mostra augmenta. Això es degut a que el component líquid s’evapora o perquè els components dels cristalls són menys solubles.

 

cristalúria cálculso urinarios

 

IMPORTANT: Hem de realitzar un anàlisis d’orina sempre que una mascota tingui signes urinaris: hematúria (orina amb sang), pol·laciúria (orinar moltes vegades), estrangúria (orinar amb dolor), orina amb mala olor o simplement no pot orinar.

En funció dels resultats, el veterinari clínic decidirà si s’han de fer mes proves:
Analítiques sanguínies per detectar malalties metabòliques subjacents.

Proves d’imatge per detectar la presencia d’uròlits (la no presencia de cristalls a l’urianàlisis no exclou la possibilitat de tenir uròlits). A la imatge podem observar els càlculs que es van obtenir després d’una cirurgia d’una gossa que no podia orinar amb normalitat.

Cultius per diagnosticar infeccions d’orina.

• o simplement mantenir una monitorització en el temps.

 

Per a més informació pot deixar el seu comentari i la Dra. Sonia Ramos Vidal, o bé un dels nostres veterinaris especialistes atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.