Tel. 93 803 12 68 hvc@hvc.cat

Bouvier De Berna

La problemàtica del Bouvier De Berna i els tumors

Fa temps que s’estudia la relació que hi ha entre certes races i patologies.

Degut a l’alta mortalitat de la raça Bouvier de Berna, s’han fet estudis per intentar trobar una causa, una relació i una via de prevenció.

Varis estudis han demostrat l’alta incidència de diversos tipus de tumors en aquesta raça.

  • Tumors no histiocítics: tumors de cèl·lules rodones (limfoma, mastocitoma), tumors ossis (osteosarcoma) i sarcomes de teixits tous i epitelials (la majoria orals).
  • Tumors histiocítics: histiocitosi sistèmica (vist també a Goldens, Rottweilers, Dòbermans i Sant Bernats), que pot ser la variant menys maligna de la histiocitosi maligna (sarcoma histiocític sistèmic).

Alguns dels tumors que poden afectar al Bouvier De Berna són:

Osteosarcoma: més freqüent a la metàfisi distal de radi. Segons estudis, el sobrepès o afecció òssia prèvia són factors de risc. En molts casos la solució passa per l’amputació de l’extremitat afectada i quimioteràpia per controlar la metàstasi. Amb quimioteràpia el 20-23% dels gossos viuen fins a 2 anys enfront als 3-4 mesos sense quimioteràpia.

Sarcomes de teixits tous: poden fer metàstasi tot i que són més infiltratius a nivell local. El pronòstic depèn de la localització i el tipus de sarcoma.

Mastocitomes: es sol donar a mitjana edat. Hi ha diferents graus de malignitat, essent el grau III el pitjor. El tractament consisteix en fer l’exèresi amb amplis marges i quimioteràpia o radioteràpia si és necessari segons el grau de malignitat.

Limfoma: Hi ha varis tipus (intestinal, cutani, multicèntric…) i immunotipus (cèl·lules B, T o no B-no T) i de l’estadi clínic (I-V) amb diferent pronòstic, tot i que en general responen bé als quimioteràpics.

En quant a sarcomes, s’ha vist que el Bouvier està predisposat genèticament a patir sarcoma histiocític, arribant a afectar al 25% dels exemplars.

Afecta sobre tot a mascles adults o geronts, tot i que pot donar-se de forma rara a animals joves. Els símptomes són inespecífics com inapetència, letargia i pèrdua de pes tot i que pot donar també febre, vòmits o diarrea, limfadenopatia i anèmia severa.

La histiocitosi maligna o sarcoma histiocític s’ha observat que és una patologia familiar, que afecta més a mascles que femelles de entre 5 i 8 anys, d’herència poligènica que afecta a pell, limfonodes, pulmó, fetge i melsa. Els curs de la malaltia és crònic amb una supervivència de 18 mesos de mitja. Progressa ràpidament amb metàstasi sistèmica. Respon pobrament a la medicació i quimioteràpia per tant la progressió sol ser fatal. La forma localitzada es controla un mica millor amb medicació.

La etiologia

La etiologia de la histiocitosi sistèmica maligna no es coneix certament. Sembla que per la part genètica influeix molt la consanguinitat.

S’han descrit anormalitats als gens supressors de tumors com el CDKN2A/B, RB1 i PTEN4, tot i que no s’ha demostrat la relació directa.

Un estudi va rebel·lar que gossos amb malaltia ortopèdica son 2’5 cops més propensos a desenvolupar sarcoma histiocític a l’extremitat afectada que a un animal sense malaltia articular prèvia.

Un altre estudi mostrà que Bouviers que rebien medicació sobre tot de tipus antiinflamatori per període llarg de temps, tenien menys risc de patir càncer.

Per a prevenir-lo es recomana realitzar control cada 6 mesos que inclou imatge (radiografia de tòrax i ecografia abdominal) i analítica sanguínia a partir dels 4 anys d’edat encara que no presentin simptomatologia.

Sabem que el desenvolupament de càncer involucra varis gens a més de factors ambientals. La malaltia apareix a mitjana edat, sovint quan l’animal ja ha criat, passant aquests gens a la seva descendència, cosa que contribueix a la seva disseminació.

Un laboratori ha estudiat una forma de diagnosticar aquesta patologia (sarcoma histiocític) mitjançant un test genètic. De moment més que predir el desenvolupament de càncer, és una eina per a criadors per poder organitzar els creuaments i reduir la incidència del sarcoma. L’índex resultant s’expressa amb lletres A, B i C. La A ens diu que l’individu testat té 4 vegades menys probabilitat de desenvolupar sarcoma histiocític, la B és un índex neutral i la C inclou els individus testats que tenen 4 vegades més probabilitats de desenvolupar el sarcoma. Per tant, el criador no ha d’eliminar de la cria a un individu C, però l’haurà de creuar amb un individu A o B, haurà d’evitar fer criar un individu C amb altre C.