La Dra. Carla Roch responsable del servei de dermatologia de l’HVC, ens explica què és Leishmània, símptomes, prevenció i tractament:

La Leishmaniosi és una malaltia causada per un protozou paràsit (organisme unicel·lular) del gènere Leishmània, transmès per la picada de mosquits de tipus flebòtom.
Dins el mosquit, el paràsit canvia de forma i es transforma en paràsit infectiu, el qual serà dipositat a l’hoste definitiu (gos en major mesura que gat, però també en humans). Per tant, cal remarcar que la malaltia no es transmet entre animals infectats (a no ser per transfusió sanguínia infectada), sinó que és necessària la picada del mosquit.

Les zones properes al mediterrani són descrites com zones endèmiques, és a dir, on hi ha una població infectada dominant i per on la malaltia té més fàcil extensió.

Des que un mosquit ha infectat al nostre gos o gat fins que apareix simptomatologia poden passar mesos o fins i tot anys. Això implica que hi hagi dos tipus de positius. Un grup que pot ser asimptomàtic (sense símptomes) però portadors de la malaltia, que puguin desenvolupar-la més endavant o simplement fer de reservori per a la seva transmissió, i un altre grup d’animals malalts, és a dir, amb símptomes clínics de la malaltia. Aquest fet és important a l’hora de pautar controls, ja que és aconsellable realitzar serologies anuals per tal de detectar casos d’asimptomàtics.

El diagnòstic es realitza mitjançant diferents proves, una de les més habituals és la serologia esmentada anteriorment, que consisteix a mesurar el nivell d’anticossos contra Leishmània Infantum en sang. Aquesta analítica és convenient realitzar-la com a control anual després de l’època forta de mosquit, aproximadament a la tardor o a l’hivern. En cas de simptomatologia, a més d’aquesta analítica se’n sol realitzar una que mesura les proteïnes sanguínies, el proteïnograma, mostrant algunes proteïnes involucrades en processos infecciosos parasitaris i confirmant així l’activitat del paràsit. Aquest fet és important, ja que hi poden haver animals positius en la serologia, que hagin superat la malaltia, però que els anticossos segueixin apareixent elevats.

Cal esmentar, que els animals que superen la malaltia, és a dir, que no tenen activitat maligna parasitària, poden seronegativitzar (tornar a donar negatiu en la serologia), però això no implica haver eliminat el paràsit de l’organisme, ja que sovint queda latent (amagat, inactiu) a medul·la òssia. Per tant aquests individus cal que siguin controlats més freqüentment que altres negatius, ja que el paràsit pot aprofitar una baixada de defenses per tornar a activar-se i causar simptomatologia.

A nivell preventiu, la barrera més important que podem oferir a la nostra mascota és una bona i estricta desparasitació externa, ja que evitarem en gran mesura la picada de mosquits. Tot i això, no hi ha res efectiu al cent per cent. Per tant, cal destacar la importancia dels controls anuals, ja que permetran agafar la malaltia a temps. També existeix la vacunació enfront leishmaniosi, la qual és una barrera secundària, que crearà defenses de memòria enfront del paràsit per si en algun moment el nostre animal és contagiat, ja tingui anticossos preparats per neutralitzar-lo i minimitzar la simptomatologia.

La patogènia de la malaltia és força variada, podem tenir afectació cutània, mal estat general observant-se aprimament i debilitat o dolors articulars, signes digestius, augment dels ganglis limfàtics externs, problemes urinaris… Per tant, cal anar al veterinari amb qualsevol d’aquests símptomes, però a més, recordar la necessitat de controls anuals tot i ser asimptomàtics.

Per a més informació pot deixar el seu comentari i la Dra. Carla Roch o bé un dels nostres veterinaris especialistes en dermatologia atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.