Aquesta setmana en el Blog el Dr. Mariano Naya, membre del Servei de Cirurgia de l’HVC, ens explica què és una piòmetra canina: El terme de piòmetra significa infecció de l’úter i és l’afecció uterina més comuna en gosses que han aconseguit la maduresa sexual.

Aquesta patologia té una base hormonal. Després de cada zel (estre) entra en joc una sèrie d’hormones per preparar l’úter per a la gestació fent-ho més lax i propens a infeccions, encara que durant el zel no hagi tingut contacte amb cap mascle. Aquest mecanisme hormonal amb l’edat pot desequilibrar-se (deixar el coll uterí obert quan hauria d’estar tancat, etc.), per això ocorre més en femelles d’edat avançada.

Normalment després del zel (estre) ve una fase anomenada diestre on l’úter és susceptible de sofrir inflamació o infecció, que normalment veurem un o dos mesos després del zel.

La majoria de vegades les femelles no arriben a desenvolupar aquesta patologia, però sí que pot quedar una inflamació o infecció subclínica trucada endometriosis, que al principi no serà evident, però s’anirà agreujant amb cada zel fins a fer-se evident sigui per pèrdues vulvars (transparents o de pus) o per signes clínics en la nostra mascota com a apatia (tristesa), febre, beure més aigua (polidípsia) i orinar més del normal (poliúria), diarrees, vòmits, decaïment, etc.

Hi ha dos tipus de presentació d’aquesta malaltia:
Piòmetra oberta: on el coll uterí està obert i la nostra mascota presentarà pèrdues vulvars.
Piòmetra tancada: on el coll uterí estarà tancat i per tant no veurem pèrdues en l’àmbit vulvar.
Quan podem apreciar pèrdues o en cas que no hi hagi veurem els signes esmentats anteriorment, de totes maneres si la patologia ja fa un temps que esta instaurada és possible que l’animal ja arribi descompensat (problema renal, etc.).

Quan el veterinari clínic en consulta té sospita d’endometriosis o piòmetra, es recolza en proves complementàries (radiografia abdominal i/o ecografia abdominal) per definir el diagnostico i analítica sanguínia per valorar l’estat general en el qual es troba la mascota.

El tractament d’elecció consisteix en l’estabilització del pacient i cirurgia on s’extreu matriu i ovaris, retirant el focus d’infecció del seu cos, amb el posterior tractament mèdic.
En el cas de tenir una femella que per raons o finalitats reproductives no sigui candidata a l’esterilització, es contempla l’opció de tractaments farmacològics, que de vegades aconsegueixen millorar els signes clínics inicials o fins i tot superar l’endometriosi, però recordem que el focus del problema persistirà i tindrà aproximadament un 75% de possibilitats de recaure en la infecció durant el proper zel.

Des de l’Hospital Veterinari de Catalunya recomanem que en cas de tenir una femella a la qual no volem fer criar, és realitzi l’esterilització de forma primerenca, normalment entre el primer i el segon zel, d’aquesta manera evitem que en la seva edat adulta pateixi infeccions de matriu, endometriosis o fins i tot tumors de mama, donat que podem prevenir els tumors de mama fins a un 97% dels casos. Recordar que sempre és millor entrar a quiròfan amb un pacient jove i sa de forma preventiva, que major i amb una infecció on perilla la seva vida.

Per a més informació pot deixar el seu comentari i el Dr. Mariano Naya o un dels nostres veterinaris especialistes atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.