La Dra. Gisela Escalada responsable del servei d’oftalmologia de l’HVC Òdena els canvis que poden patir amb el pas del temps les nostres mascotes, com per exemple els ulls.

L’esperança de vida dels nostres animals de companyia ha anat augmentant amb el pas del temps, gràcies a les millores en els mètodes diagnòstics i tractaments, així com a la col·laboració dels propietaris en els programes de vacunació i medicina preventiva.
A mesura que les nostres mascotes van envellint, apareixen múltiples canvis en els seus organismes, sent el globus ocular un dels òrgans que més canvis pateix amb el pas del temps. Aquests canvis poden ser fisiològics o patològics, per la qual cosa és molt important realitzar revisions periòdiques en els animals geriàtrics.

Un dels canvis associats a l’edat que es produeix amb major freqüència en els ulls de les nostres mascotes és l’esclerosi del cristal·lí. Es tracta d’un canvi fisiològic en el qual es perd la transparència del nucli del cristal·lí, a causa de la compressió de les seves fibres més antigues. Molts propietaris ho confonen amb una cataracta. No obstant això, en l’esclerosi, l’animal no perd la visió, sinó la capacitat d’acomodar el cristal·lí. Aquest canvi, que en gossos i gats es produeix a partir dels 9-10 anys d’edat, també es produeix en humans a partir dels 40 anys, quan som incapaços de llegir sense utilitzar ulleres.
D’altra banda, la cataracta sí que es tracta d’un canvi patològic, en el qual hi ha una opacitat del cristal·lí i en funció del grau d’extensió, pot limitar la visió dels nostres animals. A diferència de l’esclerosi, el tractament de la cataracta sempre és quirúrgic i s’ha de fer com més aviat millor per intentar minimitzar el risc de complicacions postoperatòries.

Els canvis associats a l’envelliment no només es produeixen en la lent ocular, sinó també poden tenir lloc en les parpelles, la còrnia i la retina.

Parpelles:
Les races d’orelles pèndules com el Cocker Spaniel, a partir dels 8-10 anys d’edat, se’ls cau la pell de la cara, ja que perden greix i to muscular i estructures com les orelles i els llavis pesen més. Tot això produeix una mala posició de les parpelles. Quan la parpella superior cau, les pestanyes freguen amb el globus ocular i quan cau la parpella inferior, la conjuntiva queda exposada, produint una major irritació ocular. En alguns casos, cal corregir la caiguda de les parpelles quirúrgicament.

D’altra banda, és molt freqüent que apareguin nòduls al marge palpebral dels animals geriàtrics. En el gos, el 90% dels nòduls palpebrals són benignes i afecten, amb més freqüència, a la parpella superior; mentre que en gats, els nòduls palpebrals són molt poc freqüents, i quan apareixen, solen ser malignes. És molt important realitzar una resecció primerenca d’aquests nòduls per evitar que es produeixin lesions en les còrnies dels animals, així com complicacions en la tècnica quirúrgica (com més gran és el nòdul, més complexa és la seva resecció).

Còrnia:
Una de les alteracions més freqüents que es produeix a la còrnia dels animals geriàtrics és la degeneració de l’endoteli corneal. Es tracta d’un canvi fisiològic en què es produeix un edema corneal progressiu i difús i la còrnia adopta una coloració blau-grisenca.
L’endoteli és l’última capa de la còrnia i s’encarrega, entre altres coses, de mantenir la còrnia deshidratada, i per tant, transparent. És unicel·lular, és a dir, està format per una única capa de cèl·lules que no poden regenerar-se. Amb el pas del temps, les cèl·lules de l’endoteli que van morint, no són reemplaçades per altres de noves, sinó que les cèl·lules restants s’estiren i intentar cobrir els espais buits. Arriba un punt, en què queden tan poques cèl·lules que no es poden cobrir els espais i la còrnia s’hidrata, deixant de ser transparent i adoptant una coloració blavosa.

Quan l’ull del nostre animal adopta està coloració blavosa-grisenca és molt important realitzar un examen oftalmològic d’urgència, ja que existeixen alteracions patològiques greus com el glaucoma i la uveïtis que poden produir una coloració semblant.

Retina:
La retina és una de les estructures més importants del globus ocular. De vegades, a mesura que els gossos i els gats van envellint, es produeix un aprimament de la retina, de manera que es van perdent fotoreceptors i conseqüentment, la visió. Generalment, es tracta d’una pèrdua de visió lleu que, en la majoria de casos, passa desapercebuda per part del propietari. Aquest procés fisiològic pot arribar a confondre amb una atròfia progressiva de retina: una condició patològica en què l’animal va perdent visió molt lentament fins a arribar a la ceguesa irreversible. Per tant, és important realitzar exàmens periòdics del fons ocular de les nostres mascotes, especialment, d’aquells animals que estan destinats a la cria.

En definitiva, molts dels canvis que es produeixen amb el pas del temps en el globus ocular de les nostres mascotes són fisiològics. No obstant això, cal realitzar exàmens oftalmològics periòdics, ja que molts d’aquests canvis, es poden confondre amb processos patològics que poden provocar la ceguesa definitiva i irreversible dels nostres animals, sent necessaris un diagnòstic i uns tractament precoços.

Per a més informació pot deixar el seu comentari i la Dra. Gisela Escalada o un dels nostres veterinaris especialistes en oftalmologia atendrà la seva sol·licitud de manera personalitzada.