ANSIETAT PER SEPARACIÓ

L’ansietat per separació és un problema que normalment apareix durant a l’etapa juvenil del gos. La mascota té una sensació d’abandonament, por al separar-se de casa o de les persones a les que té més afecte però els signes poden variar entre gossos.

Podem observar conducta destructiva a les nostres llars relacionat a un comportament d’exploració (mossegar, rascar terra i parets), a la necessitat de fugir (rascat de portes), o bé per vocalitzacions de vegades angoixoses. Altres comportaments poden ser la micció i/o defecació inadequada, panteig, salivació, etc.

En canvi, en altres animals podem veure accions molt contràries aquestes últimes, com ara l’immobilisme o no voler menjar si el propietari no es troba a casa.

Per intentar solucionar el problema, podem reduir l’espai disponible de casa amb un tancat per donar-li sensació de seguretat. Li podem deixar una peça de roba del propietari, joguines interactives, una zona còmode de casa o bé  fer exercici de forma regular.

         

 

Si detectem que el nostre gos presenta ansietat per separació hem de determinar quina és la causa (arribada o sortida del propietari…), així podem seguir algunes pautes per ajudar al nostre amic.

Mai serveix de res castigar el nostre gos. Eliminaríem la conseqüència però no la causa de l’ansietat, i fer la teràpia comportamental indicada. Si és posa molt nerviós al sortir de casa, intentar evitar fer el ritual de sortida (agafar claus i jaqueta…), mostrar indiferència mitja hora abans de la sortida i desprès agafar Claus i no sortir de casa.

Si l’ansietat és a l’arribada, cal ignorar-lo fins que estigui calmat. Si ha trencat alguna cosa, no hem de netejar-ho tot seguit ja que si ens agenollem, ho pot interpretar com un senyal de joc. Si és mentre es troba a casa, cal ser disciplinats, el propietari és qui decideix els moments d’interacció.

Els estudis afirmen que els animals creuats, mascles, deslletats de forma prematura o que passin períodes llargs sense separar-se dels seus propietaris, són animals predisposats a patir-ne. Per tant, davant un animal amb un alt nivell d’ansietat, pot ser necessari la utilització de fàrmacs tranquil·litzants (naturals o no) o l’ajuda d’un etòleg i/o ensinistrador.